Accions del document

Viure i Estudiar

Comparteix Share


Portada
els models 3+2 i 4+1les propostes del ceucatgovernaixò del 3+2textos
barrabaixa

els models 3+2 i 4+1 barra

 

 

 

Actualment, tots els estudis de grau tenen una durada de 240 crèdits (4 anys), excepte aquells que tenen una regulació especial i una durada fixada, com Medicina (360 crèdits) o Arquitectura, Veterinària i Farmàcia (300 crèdits). En canvi, actualment els estudis de màster universitari tenen una durada d'entre 60 i 120 crèdits (entre 1 i 2 anys), fet que vol dir que poden existir –i de fet, que existeixen– màsters d'un any, de dos... i fins i tot d'any i mig! Aquest model 4+1 està establert a un Reial Decret, més concretament, el Real Decreto 1393/2007, de 29 de octubre, por el que se establece la ordenación de las enseñanzas universitarias oficiales (descarrega).

 

El passat 30 de gener de 2015, el Consell de Ministres de l'estat espanyol va aprovar una modificació al Reial Decret, la coneguda popularment com reforma 3+2. Aquest canvi normatiu possibilita a les universitat poder oferir graus d'entre 180 i 240 crèdits, és a dir, d'entre 3 i 4 anys, i màsters d'entre 60 i 120 crèdits, d'entre 1 i 2 anys. Tot i que la denominació de "model 3+2" pot generar confusió donat que no reflecteix amb exactitud el que marca la llei, és la que més s'ha popularitzat, donat que la comunitat universitària catalana havia reivindicat aquest model amb les lluites de Bolonya, quan les condicions per estudiar (taxes, preus, beques) eren ben diferents!

 

Un dels motius que el govern de l'estat espanyol ha donat per aquesta flexibilització és quetota Europa convergeix en un model 3+2, però això no és veritat! A Europa conviuen tots dos models. Hi ha Estats de l'Espai Europeu d'Educació Superior que han apostat per un model de 4+1, com Àustria, Turquia o Espanya; d'altres, com Bèlgica, Finlàndia o França, van apostar per un 3+2. No obstant, els més nombrosos són els que tenen un model mixt: Alemanya, Noruega, el Regne Unit o Holanda tenen titulacions dels dos tipus, i són països on sovint una durada o l'altra està establerta per motius acadèmics.

Quins dubtes ens van sorgir aleshores?

  1. Com afectarà aquesta flexibilitat als títols? Es podrà estudiar un mateix grau de 3 anys (180 crèdits) o de 4 anys (240 crèdits)? O fins i tot, de 2 00, 210 o 219 crèdits, per exemple?

  2. Tindrem les mateixes competències les persones que estudiem graus amb durades diferents? Llavors, alguns hem perdut un any de la nostra vida?

  3. Seran suficients 180 crèdits per adquirir les competències en alguns graus? Esdegradarà el grau? Llavors, ens veurem socialment obligats a cursar un màster?

  4. Què passarà amb els actuals processos de qualitat (verificació, seguiment i acreditació) de les titulacions?

  5. Quan s’aplicarà aquest canvi? Es possible que això comenci per al curs 2015-2016?

  6. Com afectarà econòmicament aquest canvi? Els preus dels màsters oficials seguiran sent dels més alts d’Europa? Es mantindran els actuals preus, taxes i beques?

  7. Això serà l’excusa per retallar més professorat?

  8. Què passaria amb els estudiants a temps parcial? Es podrà compaginar feina i estudis?

  9. Hi ha una necessitat de canvi real o és tot fruit d’una voluntat política? Cal un pacte pel model d’universitats?

(descarrega't el cartell explicatiu!)

    En aquest web intentem resoldre tots aquests dubtes (veure respostes)!

      les propostes del ceucat barra

       

      Durant els primers mesos de 2015 les entitats estudiantils de l'estat van mobilitzar-se i van començar a analitzar la situació. En aquesta línia destaquen especialment les anàlisis del CEUCAT i de CREUP, les dues entitats que van dur a terme informes més acurats i exigents. Paral·lelament, l'estudiantat de tot l'estat va sortir a manifestar-se per les inseguretats que generava la introducció d'aquestes modificacions que permetien la confecció de graus de 3 anys i de màsters de 2.

       

      Descarrega't l'Informe de CREUP

      Descarrega't l'Informe del CEUCAT

      Les demandes de l'estudiantat

      El Consell de l'Estudiantat de les Universitats Catalanes vam creure adient elaborar un document on recollíem tots els passos que creiem imprescindibles per tal de contemplar la introducció de graus de 3 anys i de màsters de 4. Eren els següents:


      • Que es tornés a identificar carrera amb cursar estudis universitaris. Això vol dir que s'equiparin les dues fases de l'etapa universitària, tant pel que fa a preus, taxes i beques, com pel que fa a accés. Així doncs, que la diferència entre un grau i un màster fos exclusivament el nivell de competències adquirides.

        Propostes concretes: 

      1. Equiparar els preus de màster amb els de grau (i a ser possible, retornant als preus anteriors a 2011)
      2. Introducció de beques Equitat als ensenyaments de màster (i a ser possible, millorant les beques Equitat)
      3. Garantir l'accés als màsters professionalitzants a tots els estudiants que vulguin accedir-hi. 
      4. Recuperar les beques Mobilitat per tal que tothom tingui l'oportunitat d'estudiar allà on vol i no on pot. 

      • Que, de forma prèvia a la introducció de canvis en l'ordenació dels ensenyaments,s'analitzi l'actual sistema universitari català i s'acordin els possibles canvis. Per evitar que el debat sobre si 3+2 o 4+1 estigui esbiaixat per les pors i inquietuds econòmiques, cal primer assegurar l'accés de l'estudiantat i el finançament de les universitats.


        Propostes concretes:
      1. Que sigui la Generalitat de Catalunya qui inverteixi recursos humans i econòmics per garantir bons estudis en termes de qualitat, introducció i aplicació dels nous graus i màsters.

      2. Que la Generalitat de Catalunya incrementi l'aportació econòmica a les Universitats Públiques, per tal d'evitar que les universitats utilitzin l'argument del finançament per optar per un model o l'altre.


      • Que, almenys a les Universitats Catalanes, aquesta implantació estigués ben feta, de forma coordinada, coherent i conjunta entre totes les Universitats i amb la Generalitat. És a dir, que hi hagués un consens en decidir quins graus havien de ser de 3 anys i quins de 4, i que aquesta decisió tingués un fonament acadèmic.

        Propostes concretes:

      1. Que s'analitzin amb rigor i per separat les necessitats de cadascun dels títols. Analitzar els resultats dels graus actuals i parlar de resultats d'aprenentatge i de punts forts i punts a millorar.

      2. Que es dugui a terme una anàlisi sectorial dels actuals ensenyaments de grau i de màster, que conclogui amb estudis on es llistin les competències que s'obtenen en cursar cadascun dels graus i màsters actuals i com aquestes estan relacionades amb les atribucions laborals.

      3. Que es treballi en àmbits com la dimensió social, la mobilitat i el reconeixement internacional dels nous ensenyaments, aprofitant per impulsar la implementació del Suplement Europeu del Títol.

      4. Així doncs, que a partir dels estudis de la Generalitat, de forma coordinada i comptant amb la participació de l'estudiantat, decidir a nivell de Sistema Universitari Català quins graus han de ser de 3 anys i quins de 4 i quines competències corresponen a cadascun dels nivells.



      govern barra

      Després de la mobilització de l'estudiantat va arribar la resposta de la Generalitat de Catalunya. La Secretaria d'Universitats i Recerca va crear tres comissions per estudiar l'impacte de la implementació de possibles canvis en l'ordenació de graus i màsters de l'oferta de titulacions universitàries. Aquestes comissions van ser la Comissió de Garantia de Finançament, la Comissió de Garantia d'Accés-Preus i Beques i la Comissió de Garantia Acadèmica, on s'hi van incloure representants de l'estudiantat.

       

      Aixi doncs, la Comissió de Garantia de la Qualitat Acadèmica té com a objectiu analitzar les diverses àrees de coneixement dels graus i identificar àmbits on escaigui fer canvis d’estructura, reduint la durada dels estudis de quatre anys a tres anys, i els màsters associats que cal oferir. Per la seva banda, la Comissió de Garantia del Finançament de les Universitats té com a finalitat estudiar com preservar el finançament de les institucions universitàries, en cas de modificar l’estructura dels ensenyaments universitaris. Finalment, laComissió de Garantia de l’Accés dels Estudiants, Preus i Beques té com a objectiu analitzar com garantir que qualsevol modificació no produeixi impactes negatius sobre l’estudiantat.

       

      Tot i que aquestes comissions van ser inicialment ben rebudes, els acords als quals es van arribar no van suposar cap revolució pel Sistema Universitari Català. Senzillament, es deixava passar l'oportunitat de repensar quin model d'Universitats volem i s'apostava per acordar quatre coses, per posar un pedaç més al sistema, però sense canviar-lo.

      Quins van ser aquests acords?

      • Comissió de Garantia de Finançament. (descarrega)


        Acord 1. Davant els possibles canvis en la durada dels estudis i en els crèdits matriculats en el sistema, com a mínim l’aportació de la Generalitat de Catalunya al finançament del conjunt del sistema universitari es mantindrà. 
        Acord 2. D’acord amb això, el Govern de la Generalitat compensarà les eventuals reduccions per crèdits matriculats i preus atribuïbles als canvis d’estructura dels estudis. 
        Acord 3. D’acord amb els dos punts anteriors, el Govern de la Generalitat compensarà els possibles desequilibris a cada universitat deguts als canvis d’estructura en els seus estudis.

      • Interpretació:

        1. La Generalitat mantindrà el que aporta al Sistema Universitari
        2. Si una universitat ingressa menys per culpa d'implantar el 3+2, la Generalitat compensarà econòmicament aquestes mancances.

      • Comissió de Garantia d'Accés - Preus i Beques. (descarrega)

        Acord 1. L’estructura de preus no incrementarà l’aportació dels estudiants per a un mateix nombre de crèdits.
        Acord 2. Tots els estudiants titulats d’estudis de grau de 180 crèdits, durant els cinc cursos posteriors a la seva graduació tindran dret, com a mínim, a cursar 60 crèdits d’un estudi de màster al mateix preu públic vigent del grau en què s’han titulat, a través del mecanisme de beques Equitat. 
        Acord 3. El Govern de la Generalitat, a mesura que millorin els ingressos fiscals, promourà la convergència dels preus públics de màster amb els dels graus. 
        Acord 4. Aquest acord ha d’estar en condicions d’aplicar-se tan bon punt es puguin graduar a les universitats catalanes estudiants dels nous graus de 180 crèdits.

        Interpretació:
        1.
        Els estudiants de les futures titulacions de 3 anys podran cursar el primer any de màster a preu de grau. 
        2. Els preus de màster aniran disminuint progressivament fins equiparar-se amb els del grau. 
        3. Això s'aplicarà a partir del curs 2020-21.

       

      • Comissió de Garantia de Qualitat Acadèmica. (descarrega)

        Acord 1. L’experiència internacional mostra que és possible estructurar les ofertes de grau en els diferents àmbits com a combinació d’uns continguts disciplinaris amb uns continguts transversals. En funció del pes relatiu de cadascun dels dos components, la durada concreta es podrà formular entre 180 i 240 crèdits, i es consideren clau les especificitats que caldrà fer constar en cada cas en els Suplements Europeus als Títols (SET). Així mateix, cal aprofitar el procés actual per donar un impuls a la figura del SET, incloent-hi la informació sobre els estudis cursats, els resultats, les habilitats i totes les competències adquirides. 
        Acord 2. Les propostes de canvis en la durada dels estudis existents, així com les propostes d’implementació de nous estudis, tindran com a referent l’anàlisi acurada de les competències que els titulats han d’adquirir per al desenvolupament personal i professional necessari, i per això hauran de prendre en consideració, entre d’altres, les avaluacions dels plans d’estudi ja desenvolupats i les valoracions i la informació provinent dels agents acadèmics i socioeconòmics implicats: agències i institucions en l’àmbit de l’educació i el coneixement, directors de centre i degans, professorat, estudiants, titulats, ocupadors, col·legis professionals, etc. En qualsevol cas, les propostes de canvis en els plans d’estudi han de garantir als estudiants el dret a finalitzar el pla d’estudis en què es varen matricular inicialment. 
        Acord 3. Les propostes de nous graus han d’incloure uns continguts generalistes de la formació inicial i una major flexibilització, tant en la direcció de permetre la reorientació dels estudiants entre graus propers com el seu encaix amb les etapes posteriors, que pot preveure reconeixements de la formació adquirida en diferents nivells, als 180, als 240 o als 300 crèdits 
        Acord 4. La Comissió de Garantia de la Qualitat Acadèmica encomana a la Comissió de Programació i Ordenació Acadèmica (CPOA) que en els propers mesos, i a partir de les possibles aportacions dels agents implicats esmentats a l’acord 2, porti endavant una anàlisi acurada, per àmbits de coneixement, sobre possibles nous graus de 180 crèdits i màsters associats que es podrien programar com a resultat de transformar els graus que actualment tenen 240 crèdits, tenint en compte les diferents àrees i els aspectes professionals pertinents. Aquesta anàlisi sectorial dels actuals ensenyaments de grau i màster, ha de incloure un estudi on es llistin les competències que s’obtenen en cursar cadascun dels graus i màsters actuals i com aquestes estan relacionades amb les atribucions laborals. 
        Acord 5. La CPOA comptarà amb la presència dels representants dels estudiants designats a la Comissió de Garantia de la Qualitat Acadèmica, -titulars o suplents- quan aquesta debati sobre l’estructura dels nous estudis superiors en el sistema universitari català.

        Interpretació:
        1.
        Podran coexistir graus de 3 i 4 anys.
        2. Les especificitats es podran fer constar al Suplement Europeu al Títol
        3. Els canvis en la durada hauran de basar-se en les competències que s'adquireixen en acabar la titulació. 
        4. Els primers anys de carrera seran generalistes i els següents d'especialització. 
        5. Una Comissió de la Generalitat analitzara per àmbits de coneixement què pot anar a 3 anys.




      això del 3+2 barra

      Calendari d'implementació

      El curs 2016-17 serà el primer on s'introdueixin graus de 3 anys, però seran d'excepció. Seran els Graus de Bioinformàtica (UB-UPC), Global Studies (UPF) i Disseny i producció digital(UOC i UB). Els altres graus que hagin d'anar a 3 anys hauran de començar-se el curs 2017-18, tal i com van acordar els rectors catalans.

       

      Hem aconseguit el que demanàvem?

      bola verda Assolit

      Parcialment assolit

      No assolit

       

      Darrera actualització: 8 de Desembre de 2015

      sem_red

      A) Que es tornés a identificar carrera amb cursar estudis universitaris. Això vol dir que s'equiparin les dues fases de l'etapa universitària, tant pel que fa a preus, taxes i beques, com pel que fa a accés. Així doncs, que la diferència entre un grau i un màster fos exclusivament el nivell de competències adquirides.


      bola groga
        1. Equiparar els preus de màster amb els de grau (i a ser possible, retornant als preus anteriors a 2011)
        Actualment el Govern encara no ha assumit el compromís de tornar als preus anteriors a 2011.
        Sí que hi ha una voluntat que els preus de màster convergeixin amb els de grau, però està subordinada a un augment d'ingressos de la Generalitat. No obstant, ens sembla molt insuficient: creiem que el preu hauria de ser directament el mateix que hi hagi als graus, i en les mateixes condicions de Beques. 



          2. Introducció de beques Equitat als ensenyaments de màster (i a ser possible, millorant les beques Equitat)
          Actualment el Govern encara no ha assumit el compromís de millorar les Beques Equitat, tot i que sí que contempla que caldrà introduir-les als màsters per poder garantir el primer any de màster a preu de grau. Creiem que és molt important per garantir tant l'accés a la universitat com la igualtat d'oportunitats seguir treballant en aquest sentit. 

            3. Garantir l'accés als màsters professionalitzants a tots els estudiants que vulguin accedir-hi.
            De moment no hi ha cap posicionament del Govern sobre aquest ítem. A més a més, i lligat amb el punt anterior, actualment no tenim cap garantia d'accés en acabar el grau: per matricular-te al màster cal assumir-ne primer el cost i després demanar la beca Equitat per rebaixar-ne el preu. 


            4. Recuperar les beques Mobilitat per tal que tothom tingui l'oportunitat d'estudiar allà on vol i no on pot.
            De moment no hi ha cap posicionament del Govern sobre aquest ítem.



            sem_ambar

            B) Que, de forma prèvia a la introducció de canvis en l'ordenació dels ensenyaments, s'analitzi l'actual sistema universitari català i s'acordin els possibles canvis. Per evitar que el debat sobre si 3+2 o 4+1 estigui esbiaixat per les pors i inquietuds econòmiques, cal primer assegurar l'accés de l'estudiantat i el finançament de les universitats.


            1. Que sigui la Generalitat de Catalunya qui inverteixi recursos humans i econòmics per garantir bons estudis en termes de qualitat, introducció i aplicació dels nous graus i màsters.
            El Govern no ha invertit recursos ni humans ni econòmics en desenvolupar aquesta tasca, que ha estat assumida per cadascuna de les universitats; duent-se a terme una posterior posada en comú. 


              2. Que la Generalitat de Catalunya incrementi l'aportació econòmica a les Universitats Públiques, per tal d'evitar que les universitats utilitzin l'argument del finançament per optar per un model o l'altre.
              De moment, el Govern tant sols s'ha compromès a compensar les possibles pèrdues que puguin tenir les Universitats en aplicar el model 3+2. Això comporta que no canviarà el sistema global de finançament de les universitats, on sospitem que l'estudiantat aporta més del 25% del total.


                C) Que, almenys a les Universitats Catalanes, aquesta implantació estigués ben feta, de forma coordinada, coherent i conjunta entre totes les Universitats i amb la Generalitat. És a dir, que hi hagués un consens en decidir quins graus havien de ser de 3 anys i quins de 4, i que aquesta decisió tingués un fonament acadèmic.

                 

                No hi hauria d'haver cap grau que s'implanti sense estudis, reflexions, etc... I tal i com ho veiem, creiem que les universitats deuen estar planificant coses que no ens diuen,però com a estudiantat és aquí on més tenim a dir-hi! 

                És bàsic saber quins són els graus que són els primers que es modificaran (segur que les universitats ho saben). Els hem d’”obligar” a que els posin sobre la taula i a partir d’aqui “exigir” tots els estudis als què s’han compromès amb els acords.


                 


                1. Que s'analitzin amb rigor i per separat les necessitats de cadascun dels títols. Analitzar els resultats dels graus actuals i parlar de resultats d'aprenentatge i de punts forts i punts a millorar.
                S’ha iniciat un anàlisi en una de les Comissions de la Generalitat: la Comissió de Programes i Ordenació acadèmica (CPOA) que respon parcialment a aquest ítem. Ara bé! L'anàlisi s'està duent a terme per àrees de coneixement, no grau a grau a grau... i no és prou llarg com per parlar d’un anàlisi en profunditat, però encara no s’han arribat a conclusions clares que ens permetin valorar aquest indicador.


                2. Que es dugui a terme una anàlisi sectorial dels actuals ensenyaments de grau i de màster, que conclogui amb estudis on es llistin les competències que s'obtenen en cursar cadascun dels graus i màsters actuals i com aquestes estan relacionades amb les atribucions laborals. 
                No ens consta que l’estudi esmentat anteriorment ni cap altre d’iniciativa de la Secretaria d’Universitats hagi arribat encara a aquest nivell de generar llistes de competències.



                3. Que es treballi en àmbits com la dimensió social, la mobilitat i el reconeixement internacional dels nous ensenyaments, aprofitant per impulsar la implementació del Suplement Europeu del Títol.
                Es preveu en els acords de la Comissió de Garantia del CIC de què parlàvem en l'apartat anterior però no ens consta que s’hi hagi treballat.


                4. Així doncs, que a partir dels estudis de la Generalitat, de forma coordinada i comptant amb la participació de l'estudiantat, decidir a nivell de Sistema Universitari Català quins graus han de ser de 3 anys i quins de 4 i quines competències corresponen a cadascun dels nivells.
                Encara no ens consten estudis concloents, i no s’ha comptat amb els estudiants en tots els espais de decisió pertinents i rellevants malgrat que nosaltres formem part de les diferents comissions (altra cosa que hi siguem a tot el que es parla i en això si que pensem que també hem de fer pressió).



                Quins dubtes ens queden dels que es varen generar amb l’entrada de la nova llei?


                Sobre els dubtes que varen sorgir a l’inici de la proposta que venia del Consell de Ministres ara farà un any, molts encara no s'han resolt o bé la resposta és poc gratificant i tranquil·litzadora. Per sort, l'estudiantat, després d’un treball intens d’anàlisi amb el que tenim al nostre abast, els hem pogut posar sobre les diferents taules de treball on hem participat i en algun cas, s’han tingut en compte.... en forma de voluntat de ser tinguts en compte.


                • Quan s’aplicarà aquest canvi? Es possible que això comenci per al curs 2015-2016?

                El curs 2016-17 serà el primer on s'introdueixin graus de 3 anys, però seran d'excepció. Seran els Graus de Bioinformàtica (UB-UPC), Global Studies (UPF) i Disseny i producció digital(UOC i UB). Els altres graus que hagin d'anar a 3 anys hauran de començar-se el curs 2017-18, tal i com van acordar els rectors catalans.

                Segons aquest acord, els graus de 3 anys implementats aquest poden ser els de nova creació, en cap cas seran graus resultats d’adaptar un de 4 anys preexistent.

                 


                • Hi ha una necessitat de canvi real o és tot fruit d’una voluntat política? Cal un pacte pel model d’universitats?

                El que cal és que l’ensenyament que s’imparteix sigui de qualitat i acord amb les necessitats educatives per una banda i en la línia del que a nivell europeu es fa cares a la igualtat de capacitats professionals d’un estudiant en acabar els estudis. La necessitat principal és la d’educar en la transparència dels nous models que es volen implantar des dels governs i que els canvis siguin aplicats en base a uns estudis reals tal i com es va valorar en les reunions de les diferents comissions creades per a parlar de la implantació del 3+2. Sigui un pacte o no, cal que d’alguna manera es garanteixin uns criteris de coherència del sistema per als estudiants.

                 


                • Com afectarà aquesta flexibilitat als títols? Es podrà estudiar un mateix grau de 3 anys (180 crèdits) o de 4 anys (240 crèdits)? O fins i tot, de 200, 210 o 219 crèdits, per exemple?

                Encara no tenim resposta a aquesta pregunta. Esperem que no. 


                • Tindrem les mateixes competències les persones que estudiem graus amb durades diferents? Llavors, alguns hem perdut un any de la nostra vida?

                Encara sense resposta. Com a molt podem contemplar de respondre el fet que el compromís està en fer anàlisi per a cada grau que es vulgui canviar i valorar-ne les noves competències (entre altres criteris) amb el nou canvi.

                 

                 

                • Seran suficients 180 crèdits per adquirir les competències en alguns graus? Es degradarà el grau? Llavors, ens veurem socialment obligats a cursar un màster?

                Encara sense resposta. Ja es veu que no poden ser suficients i que el canvi obliga si o si a fer un màster com a complement per a certa especialització i garantir les competències. D’aquí la necessitat de fer estudis previs de com pot afectar en els continguts dels estudis i quins resultats d’aprenentatge es poden arribar a assolir. És evident que segons les aspiracions dels estudiants, acabar uns estudis universitaris amb tres anys de grau, pot ser suficient, però no hauria de ser el principal objectiu.


                 

                • Com afectarà econòmicament aquest canvi? Els preus dels màsters oficials seguiran sent dels més alts d’Europa? Es mantindran els actuals preus, taxes i beques?

                Encara no tenim resposta a aquesta pregunta.

                 

                 

                 

                • Què passarà amb els actuals processos de qualitat (verificació, seguiment i acreditació) de les titulacions?

                Encara no tenim resposta a aquesta pregunta.

                 

                 

                • Això serà l’excusa per retallar més en professorat?

                Encara no tenim resposta a aquesta pregunta. Esperem que no.

                 

                • Què passaria amb els estudiants a temps parcial? Es podrà compaginar feina i estudis?

                Encara no tenim resposta a aquesta pregunta. Desitgem que sigui més possible que actualment.


                   

                   



                  Llistat de textos i documents utilitzats per elaborar aquest contingut:


                  Creative Commons - Consell de l'Estudiantat de les Universitats Catalanes. Desembre 2015.
                  S’ha iniciat un anàlisi en la Comissió de Programes i Ordenació acadèmica (CPOA) que respon parcialment a aquest ítem (anàlisi per àrees de coneixement, no grau a grau a grau, i no és prou llarg com per parlar d’un anàlisi en profunditat), però encara no s’han donat conclusions clares
                  darrera modificació: Juny 2016
                  Aquest web utilitza cookies pròpies per oferir una millor experiència i servei. En continuar amb la navegació entenem que acceptes la nostra política de cookies.
                  RSS RSS  Accessibilitat  Avís legal   Consell de l'Estudiantat de les Universitats Catalanes. CEUCAT.
                  © UPC (obriu en una finestra nova) . Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech